Aquesta recepta la vam fer a l'última reunió ANEGUET. La podeu trobar a internet si poseu al google risotto de bolets, però jo cambiaria una mica la recepta. Aquí us poso la recepta com la faria jo.
INGREDIENTS:
- Arròs per 6 persones
- Una ceba grossa
- 1 o2 grans d'all
- 300 grams de bolets (nosaltres vam fer rovellons, però recomano també trompetes i rossinyols)
- Mig litre de vi blanc afruitat, que no sigui gaire sec
- 1 litre de caldo de pollastre suau, o de verdures, segons es prefereixi.
-100 grams de formatge parmesa
-100 grams de mantega
-pebre, oli, sal, safrà i fulles de llaurer.
PROCEDIMENT:
En una olla que mantingui bé la temperatura (terrissa, metàl·lica i gruixuda) hi tireu l'oli per sofregir la ceba. Sofregiu la ceba i l'all tallats molt a trossos molt petits, i acompanyats del llaurer. Quan estigui el sofregit ben fet, i tireu els bolets tallats al vostre gust. Quan hagin perdut tota l'aigua, tireu l'arròs a l'olla i fregiu-la durant 2 minuts. Aleshores tireu el vi, i quan ja s'hagi reduit, i tireu el caldo, la sal i el safrà. Quan l'arròs sigui ben cuit hi afegiu el pebre i el formatge i la mantega tallats a trossos ben petits per què es desfaci facilment. Remeneu. Abans de servir l'arròs, guardeu-lo deu minuts al forn, a 170º, així farà una capa bastant bona.
dissabte, 20 de desembre del 2008
dimecres, 10 de desembre del 2008
Melmelada de cireres d'arbós.
Aquesta tardor, com totes, hem tingut cireres d'arbós a Argentona. Ben content, vaig decidir fer-ne una melmelada. La vaig fer amb 3/4 parts del pes del pes de les cireres d'arbós amb sucre. El resultat va ser decebedor, no tenia textura de melmelada, era un caramel dur amb, això si, un molt bon gust de cirera d'arbós. Vaig decidir tirar aigua al caramel i continuar-ho bullint, però no vaig aconseguir gran cosa.
Fa pocs dies ho vaig comentar amb un professor de l'escola, i hem va explicar per què no m'havia sortit bé la melmelada. Abans de fer-ne melmelada, les cireres d'arbós s'han de bullir!
Aquest és doncs el procediment provisional (fins que torni a ser temporada) per fer melmelada de cireres d'arbós:
- peseu les cireres.
- bulliu-les
- escorreu-les
- torneu-les a la olla i poseu-hi tres quartes parts del pes de les cireres abans de ser bullides de sucre.
- remeneu mentre el sucre es desfà i les cireres d'arbós perden la seva consistència. Feu-ho amb una espatula de fusta.
Carles
Fa pocs dies ho vaig comentar amb un professor de l'escola, i hem va explicar per què no m'havia sortit bé la melmelada. Abans de fer-ne melmelada, les cireres d'arbós s'han de bullir!
Aquest és doncs el procediment provisional (fins que torni a ser temporada) per fer melmelada de cireres d'arbós:
- peseu les cireres.
- bulliu-les
- escorreu-les
- torneu-les a la olla i poseu-hi tres quartes parts del pes de les cireres abans de ser bullides de sucre.
- remeneu mentre el sucre es desfà i les cireres d'arbós perden la seva consistència. Feu-ho amb una espatula de fusta.
Carles
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Exercici amb polèmica d'escola. 2 receptes d'escudella amb carn d'olla
L'exercici consistia en comparar una recepta tradicional segons la nostra manera de fer, i segons la manera ORIGINAL. En la introducció faig un comentari sobre l'us d'aquest terme tant absolut.
Gastronomia
Introducció:
Aquest exercici ha estat molt difícil de fer per a mi, ja que sempre he pensat que en els plats tradicionals que fem a casa, utilitzem la recepta original, i no se m’acudia pensar que l’escudella amb carn d’olla que mengem a casa no fos la més original i autèntica de totes les escudelles amb carn d’olla. El mateix em passava amb la recepta de la salsa carbonara, en canvi vostè me la va desmentir l’altre dia. Així és com jo la faig: fregeixo cansalada viada amb all, el tiro sobre la pasta recent cuita i ja servida al plat, i hi tiro un ou batut amb sal i pebre al damunt, que es cou amb l’escalfor de la pasta. Després i afegeixo el parmesà ratllat. Aquesta recepta és ben diferent de la que ens explicà a classe.
Aquesta manera de fer la pasta li va explicar a la meva mare una amiga seva que havia estat molts anys vivint a Itàlia, i el llibre “descubra la pasta” promocionat per “Pastas Gallo” la proposa com la original. A més, un excompany de classe coneixia la mateixa recepta, i a ell li havia explicat un italià. Finalment, vull dir que durant un viatge que va fer el meu germà a Sicília, li servien la pasta carbonara amb salsa de tomàquet (no m’ha sabut dir com la feien, però jo he provat de fer-la seguint la seva recepta i substituint la nata líquida per salsa de tomàquet, el resultat ha estat bastant satisfactori)
Tenint en comte el que he expressat en el paràgraf anterior, crec que defensar que una recepta d’un plat popular és l’original, i no ho és una altre, és molt difícil, ja que no ens posaríem mai d’acord a l’hora de decidir quins són els criteris que marquen quina és la recepta original. Si es tracta d’una recepta popular, es pot dir que la recepta original és la més estesa; si entenem popular des de un punt de vista més conservador, hauríem de dir que la original és aquella de la que es conserven documents escrits més antics; si entenem popular des d’un punt de vista sentimental, l’original és aquella que et va fer per primer cop una persona estimada, però en aquest punt no ens posaríem mai d’acord.
És clar que en la cuina professional s’han d’estandarditzar els processos, però crec que això ho ha de fer el xef, només de cara a la seva cuina, i que cada restaurant ha de tenir un criteri propi.
Exercici:
Escudella amb carn d’olla tal i com la fem a casa:
Ingredients:
1 ceba
2 pastanagues
1 porro
1 nap
1 xirivia
1 branca d’api
2 grapats de cigrons
Costella de vedella
1 pit de gallina
1 tros del conill de la vedella
1 botifarra blanca
1 botifarra negre
pilota amb: carn picada de vedella, de porc, ou, sal i pebre.
Galets, a raó de 50 grams per persona.
Procediment:
En una olla amb vuit litres d’aigua es posa tota la carn, menys la pilota i les botifarres, i totes les verdures Cal posar els cigrons en un colador dins l’aigua, per poder-los separar després sense complicacions. Es deixa bullir una hora. Es posa la pilota a l’aigua i es de
ixa 45 minuts bullint. Es posen les botifarres i els galets, i es deixen un quart d’hora bullir. Es separen les verdures excepte els cigrons. Es posa en una safata els cigrons i la carn, i es serveix acompanyat de la sopa.
Escudella amb carn d’olla segons el llibre aprendre a cuinar d’Assumpte Miralpeix.
1 ceba 1 porro 1 nap gros 1 xirivia (només si agrada) 2 pastanagues 2 branques d'api 1 os gros de vedella 1 os de pernil (sobretot, cal que no sigui ranci) 200 grams de cigrons remullats
Les hortalisses es netegen, però no es tallen gaire petites perquè es podrien desfer. Es posa tot en una olla amb uns cinc litres d'aigua freda.Per fer la carn d'olla Ens caldrà: 1 peu de porc tallat ½ orella de porc 6 ossos d'espinada 1 pit de pollastre el coll, les potes i el pedrer d'un pollastre; les ales també van bé per donar més bon gust a l'escudella
És millor que el peu de porc i la mitja orella hagin estat un parell de dies amb sal a la nevera. Abans de posar-lo a l'olla, per tant, s'hauran d'esbandir.
Tots els ingredients es posen a l'olla quan el brou ja bull. Ens haurem de carregar de paciència, perquè l'escudella ha de bullir molt a poc a poc, sinó l'aigua s'evaporaria, de dues a tres hores. Si, tot i així, veiem que s'evapora, podem afegir més aigua, sempre que sigui calenta per evitar que s'aturi l'ebullició. És clar que si ho feu amb l'olla a pressió, anireu molt més de pressa.
Per fer la pilota
La pilota podríem dir que és l'estrella del plat. Ens caldrà: 200 grams de carn de porc trinxada o de botifarra crua 100 grams de carn de vedella trinxada 1 ou 1 cullerada de pa ratllat all i julivert ben picats farina Si la carn de porc no és de botifarra, hi posarem també sal i pebre
Es barregen tots aquests ingredients i se'ls dóna forma de pilota amb l'ajuda de la farina. Aquesta bola, o boles, es posarà a l'olla uns tres quarts d'hora abans que acabi la cocció.
Les patates i la col
Necessitarem també mig quilo de patates i una col petita o mitja de grossa. Es pelen les patates en trossos no gaire petits i es desfulla la col, deixant a part els tronxos gruixuts. Les patates les posarem a l'escudella mitja hora abans que acabi la cocció, i la col un quart d'hora abans.
La botifarra negra
En necessitarem uns 250 grams i l'afegirem a l'olla uns cinc minuts abans que acabi la cocció. Si la hi poséssim abans, podria rebentar, i només l'hem d'escalfar.
Els galets
Com més grossos són, més Nadal fan. Ens en caldran uns 250 grams. Quan falti una mitja hora per haver de servir l'escudella, en treure'm una part del suc, encara que la cocció no s'hagi acabat. Quan arrenqui el bull, hi afegirem els galets i els anirem remenant suaument fins que torni a arrencar el bull. El temps de cocció dependrà del tipus de pasta, per la qual cosa el millor és mirar què diu el paquet.
Els galets es poden farcir amb la pilota. Si es fa així, caldrà calcular que haurem de fer més quantitat de pilota i que la pasta haurà de bullir una 30 minuts com a mínim.
També és important que ens recordem de deixar una part del suc per a la carn d'olla, perquè es refreda amb molta facilitat.
Gastronomia
Introducció:
Aquest exercici ha estat molt difícil de fer per a mi, ja que sempre he pensat que en els plats tradicionals que fem a casa, utilitzem la recepta original, i no se m’acudia pensar que l’escudella amb carn d’olla que mengem a casa no fos la més original i autèntica de totes les escudelles amb carn d’olla. El mateix em passava amb la recepta de la salsa carbonara, en canvi vostè me la va desmentir l’altre dia. Així és com jo la faig: fregeixo cansalada viada amb all, el tiro sobre la pasta recent cuita i ja servida al plat, i hi tiro un ou batut amb sal i pebre al damunt, que es cou amb l’escalfor de la pasta. Després i afegeixo el parmesà ratllat. Aquesta recepta és ben diferent de la que ens explicà a classe.
Aquesta manera de fer la pasta li va explicar a la meva mare una amiga seva que havia estat molts anys vivint a Itàlia, i el llibre “descubra la pasta” promocionat per “Pastas Gallo” la proposa com la original. A més, un excompany de classe coneixia la mateixa recepta, i a ell li havia explicat un italià. Finalment, vull dir que durant un viatge que va fer el meu germà a Sicília, li servien la pasta carbonara amb salsa de tomàquet (no m’ha sabut dir com la feien, però jo he provat de fer-la seguint la seva recepta i substituint la nata líquida per salsa de tomàquet, el resultat ha estat bastant satisfactori)
Tenint en comte el que he expressat en el paràgraf anterior, crec que defensar que una recepta d’un plat popular és l’original, i no ho és una altre, és molt difícil, ja que no ens posaríem mai d’acord a l’hora de decidir quins són els criteris que marquen quina és la recepta original. Si es tracta d’una recepta popular, es pot dir que la recepta original és la més estesa; si entenem popular des de un punt de vista més conservador, hauríem de dir que la original és aquella de la que es conserven documents escrits més antics; si entenem popular des d’un punt de vista sentimental, l’original és aquella que et va fer per primer cop una persona estimada, però en aquest punt no ens posaríem mai d’acord.
És clar que en la cuina professional s’han d’estandarditzar els processos, però crec que això ho ha de fer el xef, només de cara a la seva cuina, i que cada restaurant ha de tenir un criteri propi.
Exercici:
Escudella amb carn d’olla tal i com la fem a casa:
Ingredients:
1 ceba
2 pastanagues
1 porro
1 nap
1 xirivia
1 branca d’api
2 grapats de cigrons
Costella de vedella
1 pit de gallina
1 tros del conill de la vedella
1 botifarra blanca
1 botifarra negre
pilota amb: carn picada de vedella, de porc, ou, sal i pebre.
Galets, a raó de 50 grams per persona.
Procediment:
En una olla amb vuit litres d’aigua es posa tota la carn, menys la pilota i les botifarres, i totes les verdures Cal posar els cigrons en un colador dins l’aigua, per poder-los separar després sense complicacions. Es deixa bullir una hora. Es posa la pilota a l’aigua i es de
ixa 45 minuts bullint. Es posen les botifarres i els galets, i es deixen un quart d’hora bullir. Es separen les verdures excepte els cigrons. Es posa en una safata els cigrons i la carn, i es serveix acompanyat de la sopa.Escudella amb carn d’olla segons el llibre aprendre a cuinar d’Assumpte Miralpeix.
1 ceba 1 porro 1 nap gros 1 xirivia (només si agrada) 2 pastanagues 2 branques d'api 1 os gros de vedella 1 os de pernil (sobretot, cal que no sigui ranci) 200 grams de cigrons remullats
Les hortalisses es netegen, però no es tallen gaire petites perquè es podrien desfer. Es posa tot en una olla amb uns cinc litres d'aigua freda.Per fer la carn d'olla Ens caldrà: 1 peu de porc tallat ½ orella de porc 6 ossos d'espinada 1 pit de pollastre el coll, les potes i el pedrer d'un pollastre; les ales també van bé per donar més bon gust a l'escudella
És millor que el peu de porc i la mitja orella hagin estat un parell de dies amb sal a la nevera. Abans de posar-lo a l'olla, per tant, s'hauran d'esbandir.
Tots els ingredients es posen a l'olla quan el brou ja bull. Ens haurem de carregar de paciència, perquè l'escudella ha de bullir molt a poc a poc, sinó l'aigua s'evaporaria, de dues a tres hores. Si, tot i així, veiem que s'evapora, podem afegir més aigua, sempre que sigui calenta per evitar que s'aturi l'ebullició. És clar que si ho feu amb l'olla a pressió, anireu molt més de pressa.
Per fer la pilota
La pilota podríem dir que és l'estrella del plat. Ens caldrà: 200 grams de carn de porc trinxada o de botifarra crua 100 grams de carn de vedella trinxada 1 ou 1 cullerada de pa ratllat all i julivert ben picats farina Si la carn de porc no és de botifarra, hi posarem també sal i pebre
Es barregen tots aquests ingredients i se'ls dóna forma de pilota amb l'ajuda de la farina. Aquesta bola, o boles, es posarà a l'olla uns tres quarts d'hora abans que acabi la cocció.
Les patates i la col
Necessitarem també mig quilo de patates i una col petita o mitja de grossa. Es pelen les patates en trossos no gaire petits i es desfulla la col, deixant a part els tronxos gruixuts. Les patates les posarem a l'escudella mitja hora abans que acabi la cocció, i la col un quart d'hora abans.
La botifarra negra
En necessitarem uns 250 grams i l'afegirem a l'olla uns cinc minuts abans que acabi la cocció. Si la hi poséssim abans, podria rebentar, i només l'hem d'escalfar.
Els galets
Com més grossos són, més Nadal fan. Ens en caldran uns 250 grams. Quan falti una mitja hora per haver de servir l'escudella, en treure'm una part del suc, encara que la cocció no s'hagi acabat. Quan arrenqui el bull, hi afegirem els galets i els anirem remenant suaument fins que torni a arrencar el bull. El temps de cocció dependrà del tipus de pasta, per la qual cosa el millor és mirar què diu el paquet.
Els galets es poden farcir amb la pilota. Si es fa així, caldrà calcular que haurem de fer més quantitat de pilota i que la pasta haurà de bullir una 30 minuts com a mínim.
També és important que ens recordem de deixar una part del suc per a la carn d'olla, perquè es refreda amb molta facilitat.
divendres, 12 de setembre del 2008
Crepes com a la bretanya a Barcelona? al Krampus!
Durant aquestes vacances d'estiu he pogut anar a la bretanya francesa, regió de França d'on provenen les crêpes, i on n'he menjat moltes i variades. Ara que estic passant uns dies a casa els meus cosins, he pogut anar a una creperia molt propera a casa seva que es diu Krampus Crêpes-Atelier (taller de crêpes), i està al carrer Saragossa, paral·lel a Balmes, entre el carrer Francolí i el carrer Sant Felip, al número 89. Doncs bé, les crêpes que he pogut menjar eren igual de bones que les que vaig menjar a la Bretanya, cosa que no és gens habitual en les creperies de Barcelona.
Les crepes salades estan fetes amb farina "sarrasain", que és el tipus de farina més apropiat (però que encara no he pogut averiguar si es tracta de farina precuita, integral, o d'un blat especial). La crêpe mes popular aquí i a França és la "crêpe complete", però també en fan d'altres coses, a vegades imitant el menjar popular d'algun país (n'he menjat una de mexicana, amb frijoles, carn picada, salsa picant i ceba que era deliciosa). Cal destacar també que fan plats que no són crêpes, com ara una refrescant, senzilla i deliciosa crema de sindria amb tomàquet.
diumenge, 1 de juny del 2008
Carpaccio
Avui he descobert d'on ve el nom de carpaccio per a la carn, del blog "la història t'ajudarà a lligar".
Resulta que al segle XV, el 1465, va néixer un pintor que es deia Vittore Carpaccio. Els entesos en art destaquen de les seves obres el domini de l'art panoràmic, i la minuciositat de les seves obres, que diuen que es deu a la seva relació amb els artistes flamencs (ens ho haurem de creure).
El quadre que he posat es diu "despedida dels ambaixadors".
I ara la relació amb el menjar. La comtessa Amalia Nani Mocenigo, una habitual del famosisim restaurant venecià "Harry's Bar" (això de que és famós també ens ho haurem de creure) estava sotmesa a una rigorosa dieta de carn crua. El cuiner, Giusepe Cipriani, va decidir tallar carn crua en llonzes molt fines, i posar-hi maionesa. La comtessa va trobar el plat deliciós, i quan va preguntar al cuiner com es deia al plat, aquest només se li va acudir carpaccio. Es com aquell que s'inventa un plat i sense saber ben bé per què li posa tapias. "per què?" i diu l'altre "doncs mira, per què ahir vaig anar a una exposició i no me la trec del cap!"
diumenge, 25 de maig del 2008
Recepta de rap als alls
Aquesta recepta la fa la mare de Carles, Conxita. És un plat boníssim, estrella a casa nostre. Li va ensenyar a fer un amic seu que ha estat cambrer i ha fet postres a l'hispània, un dels millors restaurants del Maresme, a Arenys de mar, o sigui que el plat té tot un suport culinari!
Ingredients:
Rap
Farina
Oli
un bon vinagre
1 1/2 dents d'all per persona
Procediment:
Enfarineu el rap, i daureu-lo a la paella. Un cop el rap estigui ben daura't, el poseu al forn 20 minuts. Mentrestant, talleu els alls a làmines, i els fregiu. Tireu els alls amb una miqueta d'oli al peix i cinc minuts mes de forn. Passats els cinc minuts, tireu un raig de vinagre al rap, i mig minut de forn. Ja es pot menjar.
És molt senzill, però compte, l'heu de fer al moment. I no us passessiu amb el vinagre, només un rajolinet ben discret.
Ingredients:
Rap
Farina
Oli
un bon vinagre
1 1/2 dents d'all per persona
Procediment:
Enfarineu el rap, i daureu-lo a la paella. Un cop el rap estigui ben daura't, el poseu al forn 20 minuts. Mentrestant, talleu els alls a làmines, i els fregiu. Tireu els alls amb una miqueta d'oli al peix i cinc minuts mes de forn. Passats els cinc minuts, tireu un raig de vinagre al rap, i mig minut de forn. Ja es pot menjar.
És molt senzill, però compte, l'heu de fer al moment. I no us passessiu amb el vinagre, només un rajolinet ben discret.
dimarts, 13 de maig del 2008
foodscapes, Carl Warner
Carl Warner, un fotograf britànic, ha fet unes fotos amb paisatges fets a base de menjar. El fotògraf fà les seves obres en una taula de 1,2x2,4 metres. Warner diu: "m'agrada la manera amb que petits aspectes de la naturalesa s'assemblen als grans". Aquí teniu les dos fotos que mes m'han agradat. A veure si descobriu de quins ingredients estàn fets tots els elements de la foto.
De nou, s'ha de donar les gràcies a la meva veïna i llibretera que m'ha enviat aquestes fotos (tots heu passat alguna vegada pel Cugat)
Carles
dissabte, 10 de maig del 2008
Salsa de pera i roquefort
A la nostre primera reunió vam menjar espaguetis amb aquesta salsa.
La salsa consisteix en barrejar la mateixa quantitat de suc de pera, caldo de pollastre i nata líquida. Això cal coure-ho una mica al foc, però que no redueixi massa. Quan estigui ben calent, tireu la barreja sobre la pasta, on previament haureu posat roquefort, orenga i nous.
Les quantitats de formatge, orenga i nous, feu-les al gust!
La salsa consisteix en barrejar la mateixa quantitat de suc de pera, caldo de pollastre i nata líquida. Això cal coure-ho una mica al foc, però que no redueixi massa. Quan estigui ben calent, tireu la barreja sobre la pasta, on previament haureu posat roquefort, orenga i nous.
Les quantitats de formatge, orenga i nous, feu-les al gust!
diumenge, 4 de maig del 2008
recepta de pastís d'alberginia
Aquesta recepta, així com moltes altres, me l'ha passat la meva veïna i llibretera per excelència de tot el barri (Cugat!). Jo, Carles, en nom d'ANEGUET, li donc les gràcies.
Pastís d'alberginia
Ingredients:
1/2 quilo de tomàquet triturat
4 alberginies grans
100 grams de formatge provolone (en tenen a qualsevol xarcuteria)
100 grams de pernil dolç o mortadela
llet
parmesà rallat
orenga
sal pebre i oli per fregir
Procediment:
Pelar les alberginies (però no del tot, cal deixar parts amb una mica de pell) i tallar de dalt a baix.
Posar a remullar en aigua i sal. Durant mitja hora aniràs comprimint l'alberginia, sense treure-la de l'aigua (això no estic segur d'haver-ho entès bé.
Posar en un pot el tomàquet triturat amb orenga i deixar reposar mitja hora.
Assecar les alberginies, remullar-les en llet, fregir-les, escorrer-les i salar-les.
En una safata de forn posar-hi: capa de tomàquet, capa d'alberginia (cap a munt), tomàquet, pernil o mortadela, alberginia (cap avall), capa de formatge, capa d'alberginia (en la mateixa direcció que la primera), tomàquet i parmesà ratllat.
Posar a coure 10 minuts al forn.
Hi ha receptes que només explicar-les ja es fa la boca aigua.
dijous, 1 de maig del 2008
Exposició d'escultures de xocolata (mmh!!)
Com ja sabeu, el Carles i jo vam anar el dimarts de la setmana passada a una exposició d'escultures de xocolata al Palau Robert. A mi, com a tots vosaltres, em va avisar amb poc temps, però jo vaig ser llesta i hi vaig anar! Quina exposició!
Tot i que se li ha de retreure la marabunta isufrible de gent que hi havia, va ser genial: les escultures eren xulísimes i per si fos poc, boníssimes (les que vam poder tastar), hi havia xocolata i cava gratis (cal res més, a la vida?)i per mi va ser totalment inesperat, cosa que m'encanta.
Em va sorprendre que eren de colors. Jo pensava que serien en tons xocolata, però es veu que avui en dia hi ha una gamma de colorants la mar de sofisticats.
A les 7 va ser l'exposició, i el Carles i jo vam intentar obrirnos pas entre la massa per fer aquestes fotos tan precioses que veieu. estan casi totes les escultures.
Una mica més tard de les 8 (amb retard) es va donar el premi, que consistia bàsicamente en que l'escultura es salvava de ser menjada per nosaltres, colla de salvatges amb gana. Va guanyar l'aixeta:
que a l'imatge m'he oblidat de girar-la però ja s'entén la idea (no?).
(problema solucionat!)
era un tub de xocolata desfeta en un tub amb una aixeta al final. Segons l'escultora, que estava més aviat decepcionada per no poder demostrar-ho, rajava perfectament. A mi m'hagués encantat veure-ho (i sobretot tastar-ho)
La resta es podiem menjar sense complexos, però va resultar que amb la quantitat de gent que érem, el Carles i jo vam menjar d'algunes, però altres es van acabar abans que hi poguessim arribar.
El meu veredicte: per bona, una d'unes pedres a la que no li vaig fer foto
per original, la de la ciutat, que no es veu perquè vaig fer la foto amb molt poca gràcia, però hi havia un penis entre els edificis. i no era un edifici en forma de penis, sino un penis tal qual XD
Bé, aquí començo a escriure jo, Carles. És una llàstima que no vinguessiu, va ser brutal. Encara que potser millor, així hi havia mes xocolata per nosaltres!!!! Heu de pensar que a l'exposició hi havia mes de 100 kg de xocolata, i es va acabar!
Tot i que se li ha de retreure la marabunta isufrible de gent que hi havia, va ser genial: les escultures eren xulísimes i per si fos poc, boníssimes (les que vam poder tastar), hi havia xocolata i cava gratis (cal res més, a la vida?)i per mi va ser totalment inesperat, cosa que m'encanta.Em va sorprendre que eren de colors. Jo pensava que serien en tons xocolata, però es veu que avui en dia hi ha una gamma de colorants la mar de sofisticats.
A les 7 va ser l'exposició, i el Carles i jo vam intentar obrirnos pas entre la massa per fer aquestes fotos tan precioses que veieu. estan casi totes les escultures.
Una mica més tard de les 8 (amb retard) es va donar el premi, que consistia bàsicamente en que l'escultura es salvava de ser menjada per nosaltres, colla de salvatges amb gana. Va guanyar l'aixeta:
que a l'imatge m'he oblidat de girar-la però ja s'entén la idea (no?).
(problema solucionat!)
era un tub de xocolata desfeta en un tub amb una aixeta al final. Segons l'escultora, que estava més aviat decepcionada per no poder demostrar-ho, rajava perfectament. A mi m'hagués encantat veure-ho (i sobretot tastar-ho)
La resta es podiem menjar sense complexos, però va resultar que amb la quantitat de gent que érem, el Carles i jo vam menjar d'algunes, però altres es van acabar abans que hi poguessim arribar.
El meu veredicte: per bona, una d'unes pedres a la que no li vaig fer foto
per original, la de la ciutat, que no es veu perquè vaig fer la foto amb molt poca gràcia, però hi havia un penis entre els edificis. i no era un edifici en forma de penis, sino un penis tal qual XD
Bé, aquí començo a escriure jo, Carles. És una llàstima que no vinguessiu, va ser brutal. Encara que potser millor, així hi havia mes xocolata per nosaltres!!!! Heu de pensar que a l'exposició hi havia mes de 100 kg de xocolata, i es va acabar!
Aquí en teniu una amb xocolata i merenga. A dins hi havia
pa de pessic i melmelada. Va ser amb aquest que em vaig
atipar!!!
En fi, va ser algo que no oblidaré, i estic esperant que en tornin a fer una.
Per cert, l'aixeta de xocolata funcionava, l'escultora ens va dir que havia estudiat com ho havia de fer per què caigués, sense necessitat de posar una bomba! Qui no voldria tenir-ne una d'aquestes a casa?
dijous, 10 d’abril del 2008
Le potager médiéval
Bé, en la nostra estada a París, també vam aprofitar per comprar llibres, en concret "le potager médiéval" de Claire Lhermey. És doncs, un llibre de cuina (i cultiu) de plantes i llegums, molts d'ells ja oblidats. També hi ha carns (aviram bàsicament) i fruita. Entre altres receptes trobem un pastís de meló, melmelada de petals de rosa (oi que sona molt modern això), ou poché amb pesols o au de corral a l'ast (però no és la recepta típica).Anirem posant receptes. De moment avui començo amb la més sorprenent, la melmelada de roses.
Ingredients:
-250 g de pètals de roses (jo a la floristeria compraria roses, i no petals, per què podeu fer alucinar a la dependenta)
-250 g de sucre
-2 llimon
esDeixeu masserar els petals de rosa, amb el suc d'una llimona i un bon raig d'aigua durant una hora.
Feu un xarop amb el sucre i una mica d'aigua.
Barregeu els petals amb el suc de la segona llimona, tireu-ho al xarop, i poseu-hi la resta del sucre. Deixeu-ho coure uns minuts, escumant de tant. Ja està, ara deixeu-ho refredar i coloqueu-ho en pots.
¿¿¿¿Escumar???? ------> quan la melmelada s'estigui coent, farà una espuma blanca. L'heu de treure, o la melmelada quedarà agre.
Una altre, ara va de taronges:
Obriu una taronja pel mig, poseu-hi sucre i canyella. Poseu-hi una culleradeta de mantega, i això escalfeu-ho al forn, sense que s'arrivi a torrar.
dimecres, 2 d’abril del 2008
Formatges i Patés
En primer lloc i abans de començar, perdoneu pel temps que fa que no actualitzem.
Avui farem un anàlisi de patés i formatges. El cas és que una bona part dels membres ANEGUET va marxar fa poc a París en viatge d'estudis. Allà, evidentment i aprofitant la situació vam comprar patés i formatges (cap foie perquè l'economia estudiantil no dóna per mes).
Ara faré un anàlisi dels patés i formatges que vam comprar, però abans de continuar, us explicaré una curiositat. En francès, paté s'escriu pâte. Quan en francès modern apareix aquest accent: ^, vol dir que en francès antic apareixia una s després de la vocal on hi ha l'accent, i abans de la consonant següent. Així doncs, la paraula pâte prové de la paraula paste, que s'assembla molt a la nostra paraula pasta. És per això que el paté es diu pâte per què és una pasta que s'escampa!
Després d'aquest apunt etimològic, us parlaré de formatges i patés (o pâtes):
El pont l'eveque: un formatge per escampar deliciós (és el de la foto de dalt). Sempre recomanable. Té un gust suau i pot agradar a tothom.
El brique: Un formatge amb froma de maó de construcció dels antics, d'aquí ve el nom (brique vol dir maó en francès). També és suau de gust i per escampar, molt bò. Aquests dos formatges els podeu comprar a les bones botigues de Barcelona.
El formatge de cendra: D'aquest no en sabem el nom real (és l'altre foto), però sabem que per conservar-lo es fa mitjançant una tècnica a través de la cendra. Aquest es desfà molt (de fet el nostre tenia un bastó al mig per aguantar-lo) i és fort de gust, a la gent que no li agradin molt els formatges possiblement no li agradarà.
El chatagner: aquest no el vam comprar per l'ANEGUET, ere MEU! igual que el camembert que descriuré després. És molt petitó i duríssim. Té un gust molt fort, i és sec, gens greixós. Per fora està envolcallat en una capa verda. Pot agradar a tothom.
El camembert: Aquest és l'internacionalment conegut. És per escampar, fort de gust, i recorda lleugerament a l'all, us recomano a tots que el proveu. Podeu trobar-lo a qualsevol lloc.
Paté a la poma i Paté a la figa: Una de les curiositats que vam probar van ser aquests dos. Es tractava de dos bons patés que deixava cadascun un regust a fruita. Les opinions van ser diverses, però generalment el de poma va agradar molt. En el cas del paté de figa no es notava tant el gust de fruita, i era mes aviat un paté molt carnós.
Vam provar també altres patés suaus, tots deliciosos.
A la reunió per menjar-los va faltar Maria, però va entrar una nova membre, Olga. Així doncs donem la benvinguda a aquesta nova membre.
Finalment i de postres vam menjar un pastís de formatge fet per mi, i trobat en una pàgina web, que un dia ja us explicaré.
Carles
dimarts, 26 de febrer del 2008
Recepta de muffins de xocolata
I finalment, completo la meva carta de madalenes. Ara ja sé fer: muffins de platan, madalenes normals, madalenes amb poma, madalenes amb xocolata a piquets, i ara, muffins de xocolata (amb TOT xocolata).
Ingredients:
- 200 grams de xocolata per desfer
- una cullaradeta de vainilla
- 150 grams de mantega
- un brick petit de nata líquida
- 150 grams de farina
- 50 grams de cacao amarg (opcional, és per donar-hi mes gust)
- 1 cullaradeta de llevat
- 1 cullaradeta de bicarbonat sòdic (a l'anterior explicació de madalenes ja explico això del bicarbonat)
- 2 ous
- un polsim de sal
- 50 grams de sucre morè
- 50 grams de sucre blanc (o mes o menys, al gust!)
Procediment:
Desfeu al bany maria la xocolata amb la mantega. Per una altre banda barregeu la resta dels ingredients, començant pels secs. Finalment afegir-hi la xocolata amb la mantega. Quedarà MOLT líquid. Intenteu posar-ho a les bases com pugueu, jo vaig fer-ho amb una gran xeringa. Però, atenció, s'infla moltíssim, així que no en poseu massa a la base, penseu que si en poseu molt bessarà abans de que estigui cuit.
Amb el forn a 180 graus i preescalfat, n'haurieu de tenir prou amb 20 minutets.
Podeu afegir-hi NOUS, si estan trossejades en parts molt petites.
Ingredients:
- 200 grams de xocolata per desfer
- una cullaradeta de vainilla
- 150 grams de mantega
- un brick petit de nata líquida
- 150 grams de farina
- 50 grams de cacao amarg (opcional, és per donar-hi mes gust)
- 1 cullaradeta de llevat
- 1 cullaradeta de bicarbonat sòdic (a l'anterior explicació de madalenes ja explico això del bicarbonat)
- 2 ous
- un polsim de sal
- 50 grams de sucre morè
- 50 grams de sucre blanc (o mes o menys, al gust!)
Procediment:
Desfeu al bany maria la xocolata amb la mantega. Per una altre banda barregeu la resta dels ingredients, començant pels secs. Finalment afegir-hi la xocolata amb la mantega. Quedarà MOLT líquid. Intenteu posar-ho a les bases com pugueu, jo vaig fer-ho amb una gran xeringa. Però, atenció, s'infla moltíssim, així que no en poseu massa a la base, penseu que si en poseu molt bessarà abans de que estigui cuit.
Amb el forn a 180 graus i preescalfat, n'haurieu de tenir prou amb 20 minutets.
Podeu afegir-hi NOUS, si estan trossejades en parts molt petites.
diumenge, 17 de febrer del 2008
Recepta: Espaguetis Carbonara; Pollastre amb poma; Merengues
Els espaguetis carbonara NO són amb crema de llet. La recepta d'espaguetis amb crema de llet també és molt bona, però és una altre.
Per fer espaguetis carbonara cal:
-100/120 grams d'espaguetis per cap
-40/50 grams de bacon per cap
- 1 o 2 dents d'all (opcional)
- mantega (per fregir, també es pot utilitzar oli)
- ous (nosaltres erem 5 i en vam posar 4)
- sal i pebre
Cuineu els espaguetis al dente. Talleu el bacon a trossets finets i fregiu-lo amb l'all tallat a trossets petits. Bateu els ous amb sal i pebre. Un cop hagueu colat els espaguetis, poseu-los a la font de servir i tireu-hi els ous que es cuallaran amb l'escalfor dels espaguetis. Tireu-hi el bacon. Això és tot, i puc dir que és meravellosament bo. Procureu que l'ou no quedi massa fet, si queda una mica cru és millor, per tant serviu els espaguetis ràpid.
Pollastre amb poma:
(per 5 persones)
- 4 pits de pollastre
- 2 pomes
- 2 cebes
- 1 raig de vinagre
- oli, sal i aigua
Peleu i talleu a llesques molt fines les pomes i les cebes. Amb aquestes fareu un sofregit amb una miqueta de sal. Un cop la poma hagi perdut tota l'aigua, traieu la pasta i la tritureu. Mentrestant tireu els pits de pollastre tallats a daus a l'olla on hagiu fet el sofregit i hi tireu el vinagre. Hi afegiu la barreja de poma i ceba i una miqueta d'aigua. Deixeu a foc lent perque el pollastre quedi cuit.
Merengues:
per fer merengues només heu de pujar clares d'ou a punt de neu, barrejar-ho amb sucre amb molt de compte de que les clares no es baixin, i posar aquesta barreja al forn fins que quedi de color d'ivori. Penseu que pujarà, però no gaire, així que abans de posar les clares al forn, dividiu-les amb porcions, de la tamany que vulgueu.
Per fer espaguetis carbonara cal:
-100/120 grams d'espaguetis per cap
-40/50 grams de bacon per cap
- 1 o 2 dents d'all (opcional)
- mantega (per fregir, també es pot utilitzar oli)
- ous (nosaltres erem 5 i en vam posar 4)
- sal i pebre
Cuineu els espaguetis al dente. Talleu el bacon a trossets finets i fregiu-lo amb l'all tallat a trossets petits. Bateu els ous amb sal i pebre. Un cop hagueu colat els espaguetis, poseu-los a la font de servir i tireu-hi els ous que es cuallaran amb l'escalfor dels espaguetis. Tireu-hi el bacon. Això és tot, i puc dir que és meravellosament bo. Procureu que l'ou no quedi massa fet, si queda una mica cru és millor, per tant serviu els espaguetis ràpid.
Pollastre amb poma:
(per 5 persones)
- 4 pits de pollastre
- 2 pomes
- 2 cebes
- 1 raig de vinagre
- oli, sal i aigua
Peleu i talleu a llesques molt fines les pomes i les cebes. Amb aquestes fareu un sofregit amb una miqueta de sal. Un cop la poma hagi perdut tota l'aigua, traieu la pasta i la tritureu. Mentrestant tireu els pits de pollastre tallats a daus a l'olla on hagiu fet el sofregit i hi tireu el vinagre. Hi afegiu la barreja de poma i ceba i una miqueta d'aigua. Deixeu a foc lent perque el pollastre quedi cuit.
Merengues:
per fer merengues només heu de pujar clares d'ou a punt de neu, barrejar-ho amb sucre amb molt de compte de que les clares no es baixin, i posar aquesta barreja al forn fins que quedi de color d'ivori. Penseu que pujarà, però no gaire, així que abans de posar les clares al forn, dividiu-les amb porcions, de la tamany que vulgueu.
Resum de l'última reunió
A l'anterior reunió les dos membres Maria i Irene van faltar. Aquestes baixes es compensaren amb la presència de la germana d'Eduard, Eugènia. Per primera vegada, no vam saber que menjariem fins que no vam començar a cuinar. Després del dinar vam fer una partida al trivial, amb una victòria molt renyida de l'equip 2E. Vam jugar també a daus (mentider) i cartes (capitalista). La reunió va ser a casa d'Eduard. Com que les postres no les va portar Carles (i ja portem unes quantes renuions alterant aquesta norma) creiem que s'hauria de revisar aquest punt de la normativa ANEGUET.
Fins una altre.
Fins una altre.
divendres, 15 de febrer del 2008
Demà, següent reunió, i avui Frida's
Encara no tenim pensat què menjarem, així que acceptem propostes. 
El menú, vist l'èxit de l'últim dinar, serà difícil d'encertar, però esperem igualar-lo (si no superar-lo). La idea és que l'àpat vagi seguit d'una sèrie de jocs de taula (cosa que ja hem començat a practicar), en especial el Monopoli Clàssic. Quin creieu que seria el plat idoni per acompanyar la compra-venda dels carrers i places barcelonines?
Aquest vespre alguns membres (Maria i Carles) tindrem l'honor de tastar els plats mexicans del restaurant Frida's. Carles ja hi ha anat abans, i la seva impressió és molt bona. La relació qualitat preu és excel·lent, i malgrat que no ha anat a molts restaurants mexicans per poder comprovar, creu que és bastant bo. Maria està molt excitada per poder anar al restaurant en qüestió, i sobretot per la companyia (Gerard i Roger). Carles destaca l'ambientació del restaurant, ja que l'entrada li recorda els restaurants de carretera mexicans (no els coneix, però ha vist per la tele els americans, i creu que els restaurants de carretera americans no deuen ser gaire diferents dels restaurants de carretera mexicans). L'interior està ple de retrats de Frida Kahlo, i té un ambient mes acollidor.
Ah, per cert! L'equip ANEGUET constata que el blog ja ha arribat a les cent visites.
P.D: El text sembla estrany, a veure si endevineu qui l'ha escrit (aquest cop no es firma).
El menú, vist l'èxit de l'últim dinar, serà difícil d'encertar, però esperem igualar-lo (si no superar-lo). La idea és que l'àpat vagi seguit d'una sèrie de jocs de taula (cosa que ja hem començat a practicar), en especial el Monopoli Clàssic. Quin creieu que seria el plat idoni per acompanyar la compra-venda dels carrers i places barcelonines?
Aquest vespre alguns membres (Maria i Carles) tindrem l'honor de tastar els plats mexicans del restaurant Frida's. Carles ja hi ha anat abans, i la seva impressió és molt bona. La relació qualitat preu és excel·lent, i malgrat que no ha anat a molts restaurants mexicans per poder comprovar, creu que és bastant bo. Maria està molt excitada per poder anar al restaurant en qüestió, i sobretot per la companyia (Gerard i Roger). Carles destaca l'ambientació del restaurant, ja que l'entrada li recorda els restaurants de carretera mexicans (no els coneix, però ha vist per la tele els americans, i creu que els restaurants de carretera americans no deuen ser gaire diferents dels restaurants de carretera mexicans). L'interior està ple de retrats de Frida Kahlo, i té un ambient mes acollidor.
Ah, per cert! L'equip ANEGUET constata que el blog ja ha arribat a les cent visites.
P.D: El text sembla estrany, a veure si endevineu qui l'ha escrit (aquest cop no es firma).
diumenge, 10 de febrer del 2008
Resum de la trobada ANEGUET del dia deu de febrer
Avui, deu de febrer, ANEGUET s'ha reunit a cal Carles. A la reunió han assistit tots els membres i un convidat: Pau.
El menú del dia ha sigut un remenat de cultures. Hem menjat un shakshuka (vegeu la recepta ja penjada), acompanyat d'una amanida grega.
Aquesta amanida ens l'ha fet la nova incorporació Irene, d'ascendència grega. Els ingredients per quatre persones són:
- 1 o 2 tomàquets d'amanida.
- mig pebrot verd.
- mitja ceba.
- formatge feta (al gust)
- mig cogombre.
- olives negres (si pot ser de Kalamata)
- orenga
- oli, vinagre i sal.
Tradicionalment, aquesta amanida no constitueix un plat per si sola. Sol acompanyar els plats principals. No es serveix al plat sinó que es deixa al mig de la taula perquè tothom en pugui anar agafant.
Per acabar, hem tingut postres per partida doble. Per una banda, el gelat de turró amb xocolata desfeta que ja hem explicat. Per l'altra, amb el cafè, rodanxes de taronja banyades amb mel, oli i sal.
El dinar ha sigut tot un èxit.
I com que l'ANEGUET no és tan sols una associació culinària, després de la teca hi ha hagut partida de cartes (el mentider, la pompa i el capitalista).
Esperem poder organitzar una nova trobada ben aviat.
Salutacions.
ANEGUET
El menú del dia ha sigut un remenat de cultures. Hem menjat un shakshuka (vegeu la recepta ja penjada), acompanyat d'una amanida grega.
Aquesta amanida ens l'ha fet la nova incorporació Irene, d'ascendència grega. Els ingredients per quatre persones són:
- 1 o 2 tomàquets d'amanida.
- mig pebrot verd.
- mitja ceba.
- formatge feta (al gust)
- mig cogombre.
- olives negres (si pot ser de Kalamata)
- orenga
- oli, vinagre i sal.
Tradicionalment, aquesta amanida no constitueix un plat per si sola. Sol acompanyar els plats principals. No es serveix al plat sinó que es deixa al mig de la taula perquè tothom en pugui anar agafant.
Per acabar, hem tingut postres per partida doble. Per una banda, el gelat de turró amb xocolata desfeta que ja hem explicat. Per l'altra, amb el cafè, rodanxes de taronja banyades amb mel, oli i sal.
El dinar ha sigut tot un èxit.
I com que l'ANEGUET no és tan sols una associació culinària, després de la teca hi ha hagut partida de cartes (el mentider, la pompa i el capitalista).
Esperem poder organitzar una nova trobada ben aviat.
Salutacions.
ANEGUET
divendres, 8 de febrer del 2008
Recepta de Gelat de Turró amb xocolata desfeta
Les postres de la reunió del diumenge seran aquestes. Jo ho faig així.
Ingredients:
-Una barra de turró de Xixona
-Mig quilo de nata líquida
-dos iougurts
-6 ous
-100 grams de sucre
Trossegeu o tritureu el turró. Afegiu-hi els iougurts i la nata i barregeu-ho bé. Separeu les clares dels rovells d'ou. Per una banda barregeu els rovells amb el sucre i ajunteu-ho a la barreja. Per una altra banda munteu les clares, i un cop fet això ajunteu-ho tot amb molta cura de que les clares no es baixin. Finalment poseu-ho en un recipient que pugui anar al congelador. Cada 40' treieu el recipient del congelador i remeneu enèrgicament. Repetiu aquest procés 4 o 5 vegades.
La xocolata. Nosaltres en farem de blanca i negra (encara que lo típic és fer-ho amb negra). Quan desfeu la xocolata, desfeu-la amb un ml de nata líquida per cada gram de xocolata.
Carles
Ingredients:
-Una barra de turró de Xixona
-Mig quilo de nata líquida
-dos iougurts
-6 ous
-100 grams de sucre
Trossegeu o tritureu el turró. Afegiu-hi els iougurts i la nata i barregeu-ho bé. Separeu les clares dels rovells d'ou. Per una banda barregeu els rovells amb el sucre i ajunteu-ho a la barreja. Per una altra banda munteu les clares, i un cop fet això ajunteu-ho tot amb molta cura de que les clares no es baixin. Finalment poseu-ho en un recipient que pugui anar al congelador. Cada 40' treieu el recipient del congelador i remeneu enèrgicament. Repetiu aquest procés 4 o 5 vegades.
La xocolata. Nosaltres en farem de blanca i negra (encara que lo típic és fer-ho amb negra). Quan desfeu la xocolata, desfeu-la amb un ml de nata líquida per cada gram de xocolata.
Carles
Recepta de Shakshuka
El Shakshuka és un arròs amb tomaquet típic de l'Iran, i per tant és un plat delirant. Aquest serà el plat fort de la pròxima reunió ANEGUET, que es farà aquest diumenge. El cap de setmana va aparèixer la recepta en el suplement del diari AVUI. Si sabeu anglès, aquí us deixo un vídeo explicant com es fa. A sota explicaré com el farem nosaltres. L'enllaç és el següent: http://www.youtube.com/watch?v=8_igmGJ_XFg&feature=related.
Jo el faré així: (recepta per a 7 persones)
- 7 tassetes d'arròs
- 1 kg de tomàquets
- 7 ous
- 1 ceba
- 3 grans d'all (o més o menys, segons el gust, de totes maneres recomano que aneu amb compte per què si en poseu gaire us matarà el gust)
- 1 pebrot verd i un de vermell
- aigua, sal i oli.
Aquesta recepta s'ha de fer sempre a foc molt lent. En una paella molt gran, o en una olla d'aquestes metàl·liques gruixudes. Poseu un bon raig d'oli, i comenceu a daurar la ceba i l'all. Afegiu el pebrot. Atenció, no recomano que talleu les verdures gaire petites, jo prefereixo trobar-me trossos (els alls talleu-los petits però). Abans que els alls es cremin, afegiu tot el tomaquet pelat i trossejat o triturat (segons el gust). Afegiu-hi un vas d'aigua, i quan comenci a fer xup-xup i tireu l'arròs. Tapeu la paella o l'olla fins que l'arròs quedi fet. Un cop l'arròs estigui cuit, i tireu els ous, sense que es trenquin els rovells, i remeneu (però els rovells han d'estar sempre sencers!!!). Espereu que els ous estiguin cuits i... Bon Profit!!!
Carles
Jo el faré així: (recepta per a 7 persones)
- 7 tassetes d'arròs
- 1 kg de tomàquets
- 7 ous
- 1 ceba
- 3 grans d'all (o més o menys, segons el gust, de totes maneres recomano que aneu amb compte per què si en poseu gaire us matarà el gust)
- 1 pebrot verd i un de vermell
- aigua, sal i oli.
Aquesta recepta s'ha de fer sempre a foc molt lent. En una paella molt gran, o en una olla d'aquestes metàl·liques gruixudes. Poseu un bon raig d'oli, i comenceu a daurar la ceba i l'all. Afegiu el pebrot. Atenció, no recomano que talleu les verdures gaire petites, jo prefereixo trobar-me trossos (els alls talleu-los petits però). Abans que els alls es cremin, afegiu tot el tomaquet pelat i trossejat o triturat (segons el gust). Afegiu-hi un vas d'aigua, i quan comenci a fer xup-xup i tireu l'arròs. Tapeu la paella o l'olla fins que l'arròs quedi fet. Un cop l'arròs estigui cuit, i tireu els ous, sense que es trenquin els rovells, i remeneu (però els rovells han d'estar sempre sencers!!!). Espereu que els ous estiguin cuits i... Bon Profit!!!
Carles
divendres, 1 de febrer del 2008
Receptes amb xocolata
La xocolata és, sense cap mena de dubte, el meu menjar preferit. Fa uns mesos, en motiu de la celebració del meu sant, el meu germà em va regalar un llibre de receptes de xocolata: Para los amantes. 33 recetas, desde trufas a tiramisú De Chris i James Tanner.
Fa poc, el Martí (no especificaré quin d'ells) va preguntar-me com podia fer xocolata desfeta a la taronja. No té cap dificultat. Simplement, la llet que utilitzeu per a fer la xocolata, abans de posar-la, la bulliu amb pela de taronja (però que no hi vagi gens de carn, que sinó la llet es talla).
En aquest llibre hi ha moltes altres receptes interessants (basant-me en dos d'elles vaig fer el gelat de xocolata a la taronja -com veieu aquesta combinació m'agrada molt-)
Una recepta que us recomano és la següent:
Per fer una mousse de xocolata de manera ben fàcil heu de desfer 150 grams de XOCOLATA NEGRA EN TROSSOS. Per una altre banda bateu a punt de neu 5 CLARES D'OU i hi afegiu 175ml de NATA MUNTADA. Això ho barregeu tot amb la xocolata, i simplement deixeu-ho refredar. Un cop refredat separeu 4 racions i les espolvoregeu amb cacao en pols i sucre glas.
És tan facil que sembla broma oi?
Això és tot.
Carles
dijous, 31 de gener del 2008
Pizzes del mestre
Fa poc, en un regal de setmanaversari (no vulgueu saber el que és) em van regalar una pel·lícula: "el deliri del pizzer" o "mh! quina oloreta!". Fixeu-vos que té dos títols, com les pelis antigues que molen. Això és per què últimament he estat fent bastantes pizzes. La massa la vaig fer jo (amb en Pau en vam menjar de comprada al supermercat i no era gaire bona) seguint la recepta del blog bcnmonamour, un blog de cuina molt interessant.
Aquí poso el que jo vaig posar-hi sobre:
Mallorquina
A la paella vaig posar-hi SOBRASSADA, vaig fregir-la una mica perquè perdés tamany, hi vaig afegir-hi la salsa de TOMAQUET. Un cop fet això, vaig posar-hi ORENGA i PEBRE. Això sobre la massa i al forn a 180º fins que estigui ben feta (feu-ho a ull!).
Tardor
A la paella tireu-hi CEBA, la fregiu una mica, hi tireu BOLETS, i NATA LÍQUIDA (feu-ho tot a ull). Separeu tota la carn d'una BOTIFARRA, quan la nata hagi reduït una mica, ho tirem tot plegat a la massa, i hi posem la carn picada. Això va al forna 180º, i com he dit abans, espereu-vos a que quedi ben feta.
Grega
En aquesta hi poseu salsa de tomàquet, mozzarella de pizza, alberginia i formatge feta (generosament, penseu que és molt aquós, i perdrà molt tamany). Això poseu-ho al forn.
Totes són, honestament, molt bones, si teniu un dia una estona, podeu fer-les. Penseu que no és gaire difícil de fer, ni la massa ni la part de dalt. Us recomano que feu molta massa i la congeleu, així sempre que volgueu podreu fer pizza amb una bona massa. Per cert, aquesta és tipus galeta, si algú en sap una tipus tova, m'agradaria que m'informés.
Carles
Aquí poso el que jo vaig posar-hi sobre:
Mallorquina
A la paella vaig posar-hi SOBRASSADA, vaig fregir-la una mica perquè perdés tamany, hi vaig afegir-hi la salsa de TOMAQUET. Un cop fet això, vaig posar-hi ORENGA i PEBRE. Això sobre la massa i al forn a 180º fins que estigui ben feta (feu-ho a ull!).
Tardor
A la paella tireu-hi CEBA, la fregiu una mica, hi tireu BOLETS, i NATA LÍQUIDA (feu-ho tot a ull). Separeu tota la carn d'una BOTIFARRA, quan la nata hagi reduït una mica, ho tirem tot plegat a la massa, i hi posem la carn picada. Això va al forna 180º, i com he dit abans, espereu-vos a que quedi ben feta.
Grega
En aquesta hi poseu salsa de tomàquet, mozzarella de pizza, alberginia i formatge feta (generosament, penseu que és molt aquós, i perdrà molt tamany). Això poseu-ho al forn.
Totes són, honestament, molt bones, si teniu un dia una estona, podeu fer-les. Penseu que no és gaire difícil de fer, ni la massa ni la part de dalt. Us recomano que feu molta massa i la congeleu, així sempre que volgueu podreu fer pizza amb una bona massa. Per cert, aquesta és tipus galeta, si algú en sap una tipus tova, m'agradaria que m'informés.
Carles
Dijous Gras
Avui ha estat un bon dia. Aquest dijous hem menjat tots els membres d'ANEGUET entrepà de butifarra d'ou. Tots? no! un petit grup d'irreductibles a seguit amb el tradicional pernil i fuet. Però, tant se val, el que si que tots hem menjat ha estat coca de llardons i bunyols de quaresma (si, anem avançats al nostre temps). La veritat és que tot era molt bò, i aquest merit recau en una persona en concret, la fornera del costat de l'institut, que crec que es mereix una ovació per fer també les millors madalenes de xocolata i de fruites del bosc de la història.
Aquesta dia ha estat molt productiu, ja que a partir d'avui ANEGUET comta amb un nou membre: Irene. Felicitats a la nova membre oficial!
Cal dir, que la data del 10-F ja s'ha oficialitzat per fer una reunió, però fa falta saber que menjarem (feu propostes!!!!) i on serà.
Aquesta dia ha estat molt productiu, ja que a partir d'avui ANEGUET comta amb un nou membre: Irene. Felicitats a la nova membre oficial!
Cal dir, que la data del 10-F ja s'ha oficialitzat per fer una reunió, però fa falta saber que menjarem (feu propostes!!!!) i on serà.
dimarts, 29 de gener del 2008
Resum dels foguerons i data de la pròxima reunió
L'anterior reunió als foguerons de Gràcia va deixar un gust agredolç. Si bé, per una banda, va assistir Olga, que es perfila com a membre, i Pau, possible convidat en la pròxima reunió, la absència de mes de la meitat de membres històrics d'ANEGUET, va aigualir, en certa mesura la reunió.
En la trobada, vam poder gaudir del concert de gralles i timbales que tingué lloc a la plaça de la Virreina (concert del que participà activament Maria, i també Mireia, que no és membre, però és amiga), i que ens deixaren meravellats amb la seva brillant interpretació de la peça timbgrallers.
Més tard, menjarem una especie de empanadilla de les illes balears, feta amb peix, bledes i espinacs. La conclusió que en traierem, fou que la idea era bona, però que no s'havia separat bé les espines del peix, i que havia quedat excessivament salat.
Mes tard, poguerem menjar butifarres, proporcionades gentilment per Maria, cuinades als foguerons, si bé ens quedarem amb la decepció de no poder menjar sobrassada. Cal dir, que si bé el pà no era el millor, la carn va superar amb escreix les nostres espectatives.
En referència a la pròxima reunió, aquesta serà el dia 10 de febrer. Encara fa falta determinar el lloc, l'hora, i el menjar. Podem avançar, que Pau, Olga i Irene i seran convidats, però Agnès no hi podrà ser present. Això ens planteja un problema ja que, segons el protocol, a Agnès li tocaria fer les postres. Per paliar aquesta dificultat, s'accepten ofertes. Es demana també, que es comencin a proposar primers i segons plats.
Cal comentar, que es rumoreja sobre la possibilitat de fer una reunió ANEGUET menor a l'hora del pati d'aquest dijous. El motiu és que aquest dijous serà dijous gras i per tant, la idea és que tots els membre portin un entrepà de butifarra d'ou o truita.
divendres, 25 de gener del 2008
Nova trobada ANEGUET
Bé, demà tornem a tenir reunió d'Aneguet. Aquest cop la reunió serà al carrer. En motiu de les festes mallorquines dels foguerons (si algú és de les balears i vol fer un apunt sobre això, serà molt benvingut, ja que no sé si els foguerons són típics de totes les illes balears, o només de Mallorca). En aquestes festes hi menjarem sobrassada torrada a la foguera i butifarra. A més, possiblement contarem amb la presència de convidats d'honor.
Diumenge penjarem fotos de la vetllada i explicarem l'experiència.
Diumenge penjarem fotos de la vetllada i explicarem l'experiència.
diumenge, 13 de gener del 2008
Madalenes (mmh!)
Salut! avui poso receptes de madalenes. La primera són muffins de platan. La recepta me la va donar l'àvia de la familia canadenca amb que vaig estar aquest estiu. Són de primera, i molt semzilles.
Surten aproximadament 20 madalenes
Muffins de Platan
3 platans
3/4 de tassa de sucre
1 ou
1 culleradeta de cafè de sal
1 culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic
1/2 paquet de llevat (si poseu tot el paquet i no poseu el bicarbonat sòdic també s'inflen bé)
1 tassa i 1/2 de farina
1/3 de tassa de mantega fosa (he provat amb mantega i amb oli, i la diferència és consistent, la mantega dona una textura greixosa molt bona)
només ho heu de barrejar tot i posar-ho al forn a 180º fins que quedin d'un color marró daurat.
Madalenes
Aquestes madalenes són molt bones, si hi poseu molta llimona es nota molt el gust i és genial.
2 ous
200 g de sucre
2 tassetes (de les de cafè) d'oli d'oliva
2 tassetes de llet
300g de farina
1/2 sobre de llevat
1 culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic
pell d'una llimona
poseu l'oli d'oliva a la paella i fregiu la pell de llimona. Retireu la pell de llimona i quan l'oli estigui fred barregeu l'oli amb tots els ingredients. Al forn a 180º fins que estinguin marronetes. Amb el iogurt les madalenes són una mica mes consistents.
Madalenes de xocolata o poma
Una tasseta d'oli d'oliva
225 gr de sucre
2 ous
1 iogurt
275 gr de farina
mig sobre de llevat i una culleradeta de bicarbonat sòdic
150 gr de xocolata (en boletes, que no sigui en barra x k no la desferem, seran madalenes normals amb piquets!)/ o 150 de poma tallada a llesquetes.
barregeu-ho tot i poseu-ho al forn fins que estiguin de color marronós.
si les feu de poma, poseu les llesques de poma sobre la pasta, un cop aquesta ja estigui posada al motlle.
Com heu vist poso una culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic i mig sobre de llevat. Em van dir que així sortiria mes flonjo que no si poso un sobre de llevat. No ho sé, jo encara no ho he provat, x k kom k tampoc mengem tantes madelenes a casa, quan faig proves faig dos o tres canvis de cop, sé que així és com més m'han agradat però no sé ben bé per què.
Les dos segones receptes estan basades en receptes d'internet, i he experimentat una mica. A la última podeu afegir-hi sis cullerades de llet, però no m'agrada tant la textura que queda. A la segona jo hi poso una pell de llimona sencera, a la que vaig trobar hi deia mitja, jo amb mitja no li acabava de trobar el gust. També hi ha en aquestes dos receptes el canvi de un sobre de llevat per mig i la culleradeta de bicarbonat.
Carles
Surten aproximadament 20 madalenes
Muffins de Platan
3 platans
3/4 de tassa de sucre
1 ou
1 culleradeta de cafè de sal
1 culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic
1/2 paquet de llevat (si poseu tot el paquet i no poseu el bicarbonat sòdic també s'inflen bé)
1 tassa i 1/2 de farina
1/3 de tassa de mantega fosa (he provat amb mantega i amb oli, i la diferència és consistent, la mantega dona una textura greixosa molt bona)
només ho heu de barrejar tot i posar-ho al forn a 180º fins que quedin d'un color marró daurat.
Madalenes
Aquestes madalenes són molt bones, si hi poseu molta llimona es nota molt el gust i és genial.
2 ous
200 g de sucre
2 tassetes (de les de cafè) d'oli d'oliva
2 tassetes de llet
300g de farina
1/2 sobre de llevat
1 culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic
pell d'una llimona
poseu l'oli d'oliva a la paella i fregiu la pell de llimona. Retireu la pell de llimona i quan l'oli estigui fred barregeu l'oli amb tots els ingredients. Al forn a 180º fins que estinguin marronetes. Amb el iogurt les madalenes són una mica mes consistents.
Madalenes de xocolata o poma
Una tasseta d'oli d'oliva
225 gr de sucre
2 ous
1 iogurt
275 gr de farina
mig sobre de llevat i una culleradeta de bicarbonat sòdic
150 gr de xocolata (en boletes, que no sigui en barra x k no la desferem, seran madalenes normals amb piquets!)/ o 150 de poma tallada a llesquetes.
barregeu-ho tot i poseu-ho al forn fins que estiguin de color marronós.
si les feu de poma, poseu les llesques de poma sobre la pasta, un cop aquesta ja estigui posada al motlle.
Com heu vist poso una culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic i mig sobre de llevat. Em van dir que així sortiria mes flonjo que no si poso un sobre de llevat. No ho sé, jo encara no ho he provat, x k kom k tampoc mengem tantes madelenes a casa, quan faig proves faig dos o tres canvis de cop, sé que així és com més m'han agradat però no sé ben bé per què.
Les dos segones receptes estan basades en receptes d'internet, i he experimentat una mica. A la última podeu afegir-hi sis cullerades de llet, però no m'agrada tant la textura que queda. A la segona jo hi poso una pell de llimona sencera, a la que vaig trobar hi deia mitja, jo amb mitja no li acabava de trobar el gust. També hi ha en aquestes dos receptes el canvi de un sobre de llevat per mig i la culleradeta de bicarbonat.
Carles
dissabte, 12 de gener del 2008
Espaguetis amb ou poché (o com s'escrigui)
El Divendres de la setmana passada vaig veure la pel·lícula "Ratatuille". Eren les nou hi havia de sopar, només tenia uns espaguetis freds que havien sobrat del dinar del dimecres. Tenia gana així que no volia passar molta estona cuinant, però després de veure aquella pel·lícula, em sentia molt motivat per cuinar algun plat que estigués bò. Després d'olorar tots els ingredients de la cuina amb delit, vaig decidir-me per fer alguna salsa pels espaguetis. No tenia ni tomàquet ni nata líquida, així que em vaig decidir x k el líquid fós un ou poché (o com s'escrigui). Als espaguetis i vaig posar:
-nous
-1 ou poché
-orenga
-formatge parmesà
tot ben barrejat (amb l'ou trencat que així ajunta tots els gustos) va quedar boníssim, no és un gran plat però és ràpid i ja fa el fet!
Pels que no sàpiguen com es fa un ou poché, ara us ho explico: heu de fer bullir l'aigua, barrejada amb vinagre o salsa de soja (és com ho faig jo, també podeu posar-hi unes herbes per què quedi com una infusió, es pot utilitzar romaní, llorer, farigola, jo pel meu gust recomano herbes aromàtiques de les que es troben a la costa mediterrània). Després hi poseu l'ou sense la closca, espereu que quedi cuit (al tanto, que no us quedi massa cru ni massa cuit. Per la recepta que jo he posat val més que tiri a cru que no pas a dur). Un cop fet el recolliu amb una pala que deixi colar l'aigua.
Carles
-nous
-1 ou poché
-orenga
-formatge parmesà
tot ben barrejat (amb l'ou trencat que així ajunta tots els gustos) va quedar boníssim, no és un gran plat però és ràpid i ja fa el fet!
Pels que no sàpiguen com es fa un ou poché, ara us ho explico: heu de fer bullir l'aigua, barrejada amb vinagre o salsa de soja (és com ho faig jo, també podeu posar-hi unes herbes per què quedi com una infusió, es pot utilitzar romaní, llorer, farigola, jo pel meu gust recomano herbes aromàtiques de les que es troben a la costa mediterrània). Després hi poseu l'ou sense la closca, espereu que quedi cuit (al tanto, que no us quedi massa cru ni massa cuit. Per la recepta que jo he posat val més que tiri a cru que no pas a dur). Un cop fet el recolliu amb una pala que deixi colar l'aigua.
Carles
divendres, 11 de gener del 2008
gelat de xocolata a la taronja (recepta ANEGUET)
bé, avui comencem amb la primera recepta d'aquest bloc. El gelat de xocolata a la taronja. La recepta ve d'un dia en que intentava fer un pastís de xocolata fred, que contenia només xocolata i nata líquida. El truc d'aquest pastís era calcular molt bé les quantitats, però com que no tenia un mesurador a ma, i sóc poc pacient, vaig posar els ingredients calculant les mesures a ull. El pastís no va sortir bé, era massa líquid i en refredar-se la xocolata no va quedar prou solidificat. Habia de fer algo amb aquella massa de xocolata i nata líquida, així que vaig decidir fer-ne un gelat de xocolata. Després de consultar alguns llibres, vaig saber com fer-lo, i tres setmanes mes tard vaig pensar com el podria fer amb taronja. Aquí teniu la recepta:
Gelat de xocolata a la taronja:
INGREDIENTS
-250g/300g de xocolata negra per desfer (depenent del gust!)
-450cl de nata líquida
-1 pell de taronja
-6 rovells d'ou
-xocolata en pols negra
-150g de sucre
PROCEDIMENT
Desfeu la xocolata al bany maria, i afegiu-hi la nata líquida, havent-la escalfat una mica (sense que arribi a bullir) per que s'incorpori bé. Per una altre banda afegiu la meitat del sucre als rovells i remeneu fort. Amb aigua (1/2 got o 3/4), la resta del sucre, i la meitat de la pell de taronja, feu un almivar (ho escalfeu tot al foc). Treieu les pells. Barregeu la xocolata, l'almivar i els rovells, i afegiu-hi la xocolata en pols (això podeu fer-ho a ull, és per donar-hi mes gust).
Ara poseu la barreja en un pot que pugui anar al congelador, ho poseu al congelador, i durant 2 hores i mitja ho remeneu amb força cada 40 minuts (depenent del congelador o del pot potser mes) per que no quedin cristalls.
CARLES
Gelat de xocolata a la taronja:
INGREDIENTS
-250g/300g de xocolata negra per desfer (depenent del gust!)
-450cl de nata líquida
-1 pell de taronja
-6 rovells d'ou
-xocolata en pols negra
-150g de sucre
PROCEDIMENT
Desfeu la xocolata al bany maria, i afegiu-hi la nata líquida, havent-la escalfat una mica (sense que arribi a bullir) per que s'incorpori bé. Per una altre banda afegiu la meitat del sucre als rovells i remeneu fort. Amb aigua (1/2 got o 3/4), la resta del sucre, i la meitat de la pell de taronja, feu un almivar (ho escalfeu tot al foc). Treieu les pells. Barregeu la xocolata, l'almivar i els rovells, i afegiu-hi la xocolata en pols (això podeu fer-ho a ull, és per donar-hi mes gust).
Ara poseu la barreja en un pot que pugui anar al congelador, ho poseu al congelador, i durant 2 hores i mitja ho remeneu amb força cada 40 minuts (depenent del congelador o del pot potser mes) per que no quedin cristalls.
CARLES
dijous, 10 de gener del 2008
Avui s'innaugura el blog d'ANEGUET.
Què és ANEGUET? les sigles volen dir Associació Nacional d'Experts Gastronòmics Units i Enamorats de la Teca.
Quins són els nostres objectius? gaudir del menjar i de tots els elements d'un apat (conversa, música...).
Què pretén el blog d'ANEGUET? informar sobre els moviments d'ANEGUET, i parlar de Teca!
Qui forma ANEGUET? Maria, Agnès, Eduard A. , Eduard I. , i Carles. ANEGUET té la intenció de tenir un membre convidat a cada reunió, per tal de difondre els valors d'ANEGUET, i si pot ser crear noves associacions ANEGUET.
Esperem des de ANEGUET que aquest blog sigui fort i tingui continuitat. Moltes gràcies i, si els plau, segueixin passant
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
