Aquesta recepta la fa la mare de Carles, Conxita. És un plat boníssim, estrella a casa nostre. Li va ensenyar a fer un amic seu que ha estat cambrer i ha fet postres a l'hispània, un dels millors restaurants del Maresme, a Arenys de mar, o sigui que el plat té tot un suport culinari!
Ingredients:
Rap
Farina
Oli
un bon vinagre
1 1/2 dents d'all per persona
Procediment:
Enfarineu el rap, i daureu-lo a la paella. Un cop el rap estigui ben daura't, el poseu al forn 20 minuts. Mentrestant, talleu els alls a làmines, i els fregiu. Tireu els alls amb una miqueta d'oli al peix i cinc minuts mes de forn. Passats els cinc minuts, tireu un raig de vinagre al rap, i mig minut de forn. Ja es pot menjar.
És molt senzill, però compte, l'heu de fer al moment. I no us passessiu amb el vinagre, només un rajolinet ben discret.
diumenge, 25 de maig del 2008
dimarts, 13 de maig del 2008
foodscapes, Carl Warner
Carl Warner, un fotograf britànic, ha fet unes fotos amb paisatges fets a base de menjar. El fotògraf fà les seves obres en una taula de 1,2x2,4 metres. Warner diu: "m'agrada la manera amb que petits aspectes de la naturalesa s'assemblen als grans". Aquí teniu les dos fotos que mes m'han agradat. A veure si descobriu de quins ingredients estàn fets tots els elements de la foto.
De nou, s'ha de donar les gràcies a la meva veïna i llibretera que m'ha enviat aquestes fotos (tots heu passat alguna vegada pel Cugat)
Carles
dissabte, 10 de maig del 2008
Salsa de pera i roquefort
A la nostre primera reunió vam menjar espaguetis amb aquesta salsa.
La salsa consisteix en barrejar la mateixa quantitat de suc de pera, caldo de pollastre i nata líquida. Això cal coure-ho una mica al foc, però que no redueixi massa. Quan estigui ben calent, tireu la barreja sobre la pasta, on previament haureu posat roquefort, orenga i nous.
Les quantitats de formatge, orenga i nous, feu-les al gust!
La salsa consisteix en barrejar la mateixa quantitat de suc de pera, caldo de pollastre i nata líquida. Això cal coure-ho una mica al foc, però que no redueixi massa. Quan estigui ben calent, tireu la barreja sobre la pasta, on previament haureu posat roquefort, orenga i nous.
Les quantitats de formatge, orenga i nous, feu-les al gust!
diumenge, 4 de maig del 2008
recepta de pastís d'alberginia
Aquesta recepta, així com moltes altres, me l'ha passat la meva veïna i llibretera per excelència de tot el barri (Cugat!). Jo, Carles, en nom d'ANEGUET, li donc les gràcies.
Pastís d'alberginia
Ingredients:
1/2 quilo de tomàquet triturat
4 alberginies grans
100 grams de formatge provolone (en tenen a qualsevol xarcuteria)
100 grams de pernil dolç o mortadela
llet
parmesà rallat
orenga
sal pebre i oli per fregir
Procediment:
Pelar les alberginies (però no del tot, cal deixar parts amb una mica de pell) i tallar de dalt a baix.
Posar a remullar en aigua i sal. Durant mitja hora aniràs comprimint l'alberginia, sense treure-la de l'aigua (això no estic segur d'haver-ho entès bé.
Posar en un pot el tomàquet triturat amb orenga i deixar reposar mitja hora.
Assecar les alberginies, remullar-les en llet, fregir-les, escorrer-les i salar-les.
En una safata de forn posar-hi: capa de tomàquet, capa d'alberginia (cap a munt), tomàquet, pernil o mortadela, alberginia (cap avall), capa de formatge, capa d'alberginia (en la mateixa direcció que la primera), tomàquet i parmesà ratllat.
Posar a coure 10 minuts al forn.
Hi ha receptes que només explicar-les ja es fa la boca aigua.
dijous, 1 de maig del 2008
Exposició d'escultures de xocolata (mmh!!)
Com ja sabeu, el Carles i jo vam anar el dimarts de la setmana passada a una exposició d'escultures de xocolata al Palau Robert. A mi, com a tots vosaltres, em va avisar amb poc temps, però jo vaig ser llesta i hi vaig anar! Quina exposició!
Tot i que se li ha de retreure la marabunta isufrible de gent que hi havia, va ser genial: les escultures eren xulísimes i per si fos poc, boníssimes (les que vam poder tastar), hi havia xocolata i cava gratis (cal res més, a la vida?)i per mi va ser totalment inesperat, cosa que m'encanta.
Em va sorprendre que eren de colors. Jo pensava que serien en tons xocolata, però es veu que avui en dia hi ha una gamma de colorants la mar de sofisticats.
A les 7 va ser l'exposició, i el Carles i jo vam intentar obrirnos pas entre la massa per fer aquestes fotos tan precioses que veieu. estan casi totes les escultures.
Una mica més tard de les 8 (amb retard) es va donar el premi, que consistia bàsicamente en que l'escultura es salvava de ser menjada per nosaltres, colla de salvatges amb gana. Va guanyar l'aixeta:
que a l'imatge m'he oblidat de girar-la però ja s'entén la idea (no?).
(problema solucionat!)
era un tub de xocolata desfeta en un tub amb una aixeta al final. Segons l'escultora, que estava més aviat decepcionada per no poder demostrar-ho, rajava perfectament. A mi m'hagués encantat veure-ho (i sobretot tastar-ho)
La resta es podiem menjar sense complexos, però va resultar que amb la quantitat de gent que érem, el Carles i jo vam menjar d'algunes, però altres es van acabar abans que hi poguessim arribar.
El meu veredicte: per bona, una d'unes pedres a la que no li vaig fer foto
per original, la de la ciutat, que no es veu perquè vaig fer la foto amb molt poca gràcia, però hi havia un penis entre els edificis. i no era un edifici en forma de penis, sino un penis tal qual XD
Bé, aquí començo a escriure jo, Carles. És una llàstima que no vinguessiu, va ser brutal. Encara que potser millor, així hi havia mes xocolata per nosaltres!!!! Heu de pensar que a l'exposició hi havia mes de 100 kg de xocolata, i es va acabar!
Tot i que se li ha de retreure la marabunta isufrible de gent que hi havia, va ser genial: les escultures eren xulísimes i per si fos poc, boníssimes (les que vam poder tastar), hi havia xocolata i cava gratis (cal res més, a la vida?)i per mi va ser totalment inesperat, cosa que m'encanta.Em va sorprendre que eren de colors. Jo pensava que serien en tons xocolata, però es veu que avui en dia hi ha una gamma de colorants la mar de sofisticats.
A les 7 va ser l'exposició, i el Carles i jo vam intentar obrirnos pas entre la massa per fer aquestes fotos tan precioses que veieu. estan casi totes les escultures.
Una mica més tard de les 8 (amb retard) es va donar el premi, que consistia bàsicamente en que l'escultura es salvava de ser menjada per nosaltres, colla de salvatges amb gana. Va guanyar l'aixeta:
que a l'imatge m'he oblidat de girar-la però ja s'entén la idea (no?).
(problema solucionat!)
era un tub de xocolata desfeta en un tub amb una aixeta al final. Segons l'escultora, que estava més aviat decepcionada per no poder demostrar-ho, rajava perfectament. A mi m'hagués encantat veure-ho (i sobretot tastar-ho)
La resta es podiem menjar sense complexos, però va resultar que amb la quantitat de gent que érem, el Carles i jo vam menjar d'algunes, però altres es van acabar abans que hi poguessim arribar.
El meu veredicte: per bona, una d'unes pedres a la que no li vaig fer foto
per original, la de la ciutat, que no es veu perquè vaig fer la foto amb molt poca gràcia, però hi havia un penis entre els edificis. i no era un edifici en forma de penis, sino un penis tal qual XD
Bé, aquí començo a escriure jo, Carles. És una llàstima que no vinguessiu, va ser brutal. Encara que potser millor, així hi havia mes xocolata per nosaltres!!!! Heu de pensar que a l'exposició hi havia mes de 100 kg de xocolata, i es va acabar!
Aquí en teniu una amb xocolata i merenga. A dins hi havia
pa de pessic i melmelada. Va ser amb aquest que em vaig
atipar!!!
En fi, va ser algo que no oblidaré, i estic esperant que en tornin a fer una.
Per cert, l'aixeta de xocolata funcionava, l'escultora ens va dir que havia estudiat com ho havia de fer per què caigués, sense necessitat de posar una bomba! Qui no voldria tenir-ne una d'aquestes a casa?
dijous, 10 d’abril del 2008
Le potager médiéval
Bé, en la nostra estada a París, també vam aprofitar per comprar llibres, en concret "le potager médiéval" de Claire Lhermey. És doncs, un llibre de cuina (i cultiu) de plantes i llegums, molts d'ells ja oblidats. També hi ha carns (aviram bàsicament) i fruita. Entre altres receptes trobem un pastís de meló, melmelada de petals de rosa (oi que sona molt modern això), ou poché amb pesols o au de corral a l'ast (però no és la recepta típica).Anirem posant receptes. De moment avui començo amb la més sorprenent, la melmelada de roses.
Ingredients:
-250 g de pètals de roses (jo a la floristeria compraria roses, i no petals, per què podeu fer alucinar a la dependenta)
-250 g de sucre
-2 llimon
esDeixeu masserar els petals de rosa, amb el suc d'una llimona i un bon raig d'aigua durant una hora.
Feu un xarop amb el sucre i una mica d'aigua.
Barregeu els petals amb el suc de la segona llimona, tireu-ho al xarop, i poseu-hi la resta del sucre. Deixeu-ho coure uns minuts, escumant de tant. Ja està, ara deixeu-ho refredar i coloqueu-ho en pots.
¿¿¿¿Escumar???? ------> quan la melmelada s'estigui coent, farà una espuma blanca. L'heu de treure, o la melmelada quedarà agre.
Una altre, ara va de taronges:
Obriu una taronja pel mig, poseu-hi sucre i canyella. Poseu-hi una culleradeta de mantega, i això escalfeu-ho al forn, sense que s'arrivi a torrar.
dimecres, 2 d’abril del 2008
Formatges i Patés
En primer lloc i abans de començar, perdoneu pel temps que fa que no actualitzem.
Avui farem un anàlisi de patés i formatges. El cas és que una bona part dels membres ANEGUET va marxar fa poc a París en viatge d'estudis. Allà, evidentment i aprofitant la situació vam comprar patés i formatges (cap foie perquè l'economia estudiantil no dóna per mes).
Ara faré un anàlisi dels patés i formatges que vam comprar, però abans de continuar, us explicaré una curiositat. En francès, paté s'escriu pâte. Quan en francès modern apareix aquest accent: ^, vol dir que en francès antic apareixia una s després de la vocal on hi ha l'accent, i abans de la consonant següent. Així doncs, la paraula pâte prové de la paraula paste, que s'assembla molt a la nostra paraula pasta. És per això que el paté es diu pâte per què és una pasta que s'escampa!
Després d'aquest apunt etimològic, us parlaré de formatges i patés (o pâtes):
El pont l'eveque: un formatge per escampar deliciós (és el de la foto de dalt). Sempre recomanable. Té un gust suau i pot agradar a tothom.
El brique: Un formatge amb froma de maó de construcció dels antics, d'aquí ve el nom (brique vol dir maó en francès). També és suau de gust i per escampar, molt bò. Aquests dos formatges els podeu comprar a les bones botigues de Barcelona.
El formatge de cendra: D'aquest no en sabem el nom real (és l'altre foto), però sabem que per conservar-lo es fa mitjançant una tècnica a través de la cendra. Aquest es desfà molt (de fet el nostre tenia un bastó al mig per aguantar-lo) i és fort de gust, a la gent que no li agradin molt els formatges possiblement no li agradarà.
El chatagner: aquest no el vam comprar per l'ANEGUET, ere MEU! igual que el camembert que descriuré després. És molt petitó i duríssim. Té un gust molt fort, i és sec, gens greixós. Per fora està envolcallat en una capa verda. Pot agradar a tothom.
El camembert: Aquest és l'internacionalment conegut. És per escampar, fort de gust, i recorda lleugerament a l'all, us recomano a tots que el proveu. Podeu trobar-lo a qualsevol lloc.
Paté a la poma i Paté a la figa: Una de les curiositats que vam probar van ser aquests dos. Es tractava de dos bons patés que deixava cadascun un regust a fruita. Les opinions van ser diverses, però generalment el de poma va agradar molt. En el cas del paté de figa no es notava tant el gust de fruita, i era mes aviat un paté molt carnós.
Vam provar també altres patés suaus, tots deliciosos.
A la reunió per menjar-los va faltar Maria, però va entrar una nova membre, Olga. Així doncs donem la benvinguda a aquesta nova membre.
Finalment i de postres vam menjar un pastís de formatge fet per mi, i trobat en una pàgina web, que un dia ja us explicaré.
Carles
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
