Crepes com a la bretanya a Barcelona? al Krampus!

Durant aquestes vacances d'estiu he pogut anar a la bretanya francesa, regió de França d'on provenen les crêpes, i on n'he menjat moltes i variades. Ara que estic passant uns dies a casa els meus cosins, he pogut anar a una creperia molt propera a casa seva que es diu Krampus Crêpes-Atelier (taller de crêpes), i està al carrer Saragossa, paral·lel a Balmes, entre el carrer Francolí i el carrer Sant Felip, al número 89. Doncs bé, les crêpes que he pogut menjar eren igual de bones que les que vaig menjar a la Bretanya, cosa que no és gens habitual en les creperies de Barcelona.

Les crepes salades estan fetes amb farina "sarrasain", que és el tipus de farina més apropiat (però que encara no he pogut averiguar si es tracta de farina precuita, integral, o d'un blat especial). La crêpe mes popular aquí i a França és la "crêpe complete", però també en fan d'altres coses, a vegades imitant el menjar popular d'algun país (n'he menjat una de mexicana, amb frijoles, carn picada, salsa picant i ceba que era deliciosa). Cal destacar també que fan plats que no són crêpes, com ara una refrescant, senzilla i deliciosa crema de sindria amb tomàquet.

Carpaccio

Avui he descobert d'on ve el nom de carpaccio per a la carn, del blog "la història t'ajudarà a lligar".

Resulta que al segle XV, el 1465, va néixer un pintor que es deia Vittore Carpaccio. Els entesos en art destaquen de les seves obres el domini de l'art panoràmic, i la minuciositat de les seves obres, que diuen que es deu a la seva relació amb els artistes flamencs (ens ho haurem de creure).

El quadre que he posat es diu "despedida dels ambaixadors".

I ara la relació amb el menjar. La comtessa Amalia Nani Mocenigo, una habitual del famosisim restaurant venecià "Harry's Bar" (això de que és famós també ens ho haurem de creure) estava sotmesa a una rigorosa dieta de carn crua. El cuiner, Giusepe Cipriani, va decidir tallar carn crua en llonzes molt fines, i posar-hi maionesa. La comtessa va trobar el plat deliciós, i quan va preguntar al cuiner com es deia al plat, aquest només se li va acudir carpaccio. Es com aquell que s'inventa un plat i sense saber ben bé per què li posa tapias. "per què?" i diu l'altre "doncs mira, per què ahir vaig anar a una exposició i no me la trec del cap!"

Recepta de rap als alls

Aquesta recepta la fa la mare de Carles, Conxita. És un plat boníssim, estrella a casa nostre. Li va ensenyar a fer un amic seu que ha estat cambrer i ha fet postres a l'hispània, un dels millors restaurants del Maresme, a Arenys de mar, o sigui que el plat té tot un suport culinari!

Ingredients:

Rap
Farina
Oli
un bon vinagre
1 1/2 dents d'all per persona


Procediment:


Enfarineu el rap, i daureu-lo a la paella. Un cop el rap estigui ben daura't, el poseu al forn 20 minuts. Mentrestant, talleu els alls a làmines, i els fregiu. Tireu els alls amb una miqueta d'oli al peix i cinc minuts mes de forn. Passats els cinc minuts, tireu un raig de vinagre al rap, i mig minut de forn. Ja es pot menjar.



És molt senzill, però compte, l'heu de fer al moment. I no us passessiu amb el vinagre, només un rajolinet ben discret.

foodscapes, Carl Warner

Carl Warner, un fotograf britànic, ha fet unes fotos amb paisatges fets a base de menjar. El fotògraf fà les seves obres en una taula de 1,2x2,4 metres. Warner diu: "m'agrada la manera amb que petits aspectes de la naturalesa s'assemblen als grans". Aquí teniu les dos fotos que mes m'han agradat. A veure si descobriu de quins ingredients estàn fets tots els elements de la foto.

De nou, s'ha de donar les gràcies a la meva veïna i llibretera que m'ha enviat aquestes fotos (tots heu passat alguna vegada pel Cugat)

Carles

Salsa de pera i roquefort

A la nostre primera reunió vam menjar espaguetis amb aquesta salsa.

La salsa consisteix en barrejar la mateixa quantitat de suc de pera, caldo de pollastre i nata líquida. Això cal coure-ho una mica al foc, però que no redueixi massa. Quan estigui ben calent, tireu la barreja sobre la pasta, on previament haureu posat roquefort, orenga i nous.

Les quantitats de formatge, orenga i nous, feu-les al gust!

recepta de pastís d'alberginia

Aquesta recepta, així com moltes altres, me l'ha passat la meva veïna i llibretera per excelència de tot el barri (Cugat!). Jo, Carles, en nom d'ANEGUET, li donc les gràcies.

Pastís d'alberginia

Ingredients:

1/2 quilo de tomàquet triturat

4 alberginies grans

100 grams de formatge provolone (en tenen a qualsevol xarcuteria)

100 grams de pernil dolç o mortadela

llet

parmesà rallat

orenga

sal pebre i oli per fregir

Procediment:

Pelar les alberginies (però no del tot, cal deixar parts amb una mica de pell) i tallar de dalt a baix.

Posar a remullar en aigua i sal. Durant mitja hora aniràs comprimint l'alberginia, sense treure-la de l'aigua (això no estic segur d'haver-ho entès bé.

Posar en un pot el tomàquet triturat amb orenga i deixar reposar mitja hora.

Assecar les alberginies, remullar-les en llet, fregir-les, escorrer-les i salar-les.

En una safata de forn posar-hi: capa de tomàquet, capa d'alberginia (cap a munt), tomàquet, pernil o mortadela, alberginia (cap avall), capa de formatge, capa d'alberginia (en la mateixa direcció que la primera), tomàquet i parmesà ratllat.

Posar a coure 10 minuts al forn.

Hi ha receptes que només explicar-les ja es fa la boca aigua.

Exposició d'escultures de xocolata (mmh!!)

Com ja sabeu, el Carles i jo vam anar el dimarts de la setmana passada a una exposició d'escultures de xocolata al Palau Robert. A mi, com a tots vosaltres, em va avisar amb poc temps, però jo vaig ser llesta i hi vaig anar! Quina exposició!



Tot i que se li ha de retreure la marabunta isufrible de gent que hi havia, va ser genial: les escultures eren xulísimes i per si fos poc, boníssimes (les que vam poder tastar), hi havia xocolata i cava gratis (cal res més, a la vida?)i per mi va ser totalment inesperat, cosa que m'encanta.



Em va sorprendre que eren de colors. Jo pensava que serien en tons xocolata, però es veu que avui en dia hi ha una gamma de colorants la mar de sofisticats.



A les 7 va ser l'exposició, i el Carles i jo vam intentar obrirnos pas entre la massa per fer aquestes fotos tan precioses que veieu. estan casi totes les escultures.



Una mica més tard de les 8 (amb retard) es va donar el premi, que consistia bàsicamente en que l'escultura es salvava de ser menjada per nosaltres, colla de salvatges amb gana. Va guanyar l'aixeta:




que a l'imatge m'he oblidat de girar-la però ja s'entén la idea (no?).

(problema solucionat!)

era un tub de xocolata desfeta en un tub amb una aixeta al final. Segons l'escultora, que estava més aviat decepcionada per no poder demostrar-ho, rajava perfectament. A mi m'hagués encantat veure-ho (i sobretot tastar-ho)



La resta es podiem menjar sense complexos, però va resultar que amb la quantitat de gent que érem, el Carles i jo vam menjar d'algunes, però altres es van acabar abans que hi poguessim arribar.



El meu veredicte: per bona, una d'unes pedres a la que no li vaig fer foto



per original, la de la ciutat, que no es veu perquè vaig fer la foto amb molt poca gràcia, però hi havia un penis entre els edificis. i no era un edifici en forma de penis, sino un penis tal qual XD






Bé, aquí començo a escriure jo, Carles. És una llàstima que no vinguessiu, va ser brutal. Encara que potser millor, així hi havia mes xocolata per nosaltres!!!! Heu de pensar que a l'exposició hi havia mes de 100 kg de xocolata, i es va acabar!

vegis el tamany d'un vestit de núvia de xocolata blanca (amb regust a xiclet de menta).

Aquí en teniu una amb xocolata i merenga. A dins hi havia

pa de pessic i melmelada. Va ser amb aquest que em vaig

atipar!!!

En fi, va ser algo que no oblidaré, i estic esperant que en tornin a fer una.

Per cert, l'aixeta de xocolata funcionava, l'escultora ens va dir que havia estudiat com ho havia de fer per què caigués, sense necessitat de posar una bomba! Qui no voldria tenir-ne una d'aquestes a casa?