
En primer lloc i abans de començar, perdoneu pel temps que fa que no actualitzem.
Avui farem un anàlisi de patés i formatges. El cas és que una bona part dels membres ANEGUET va marxar fa poc a París en viatge d'estudis. Allà, evidentment i aprofitant la situació vam comprar patés i formatges (cap foie perquè l'economia estudiantil no dóna per mes).
Ara faré un anàlisi dels patés i formatges que vam comprar, però abans de continuar, us explicaré una curiositat. En francès, paté s'escriu pâte. Quan en francès modern apareix aquest accent: ^, vol dir que en francès antic apareixia una s després de la vocal on hi ha l'accent, i abans de la consonant següent. Així doncs, la paraula pâte prové de la paraula paste, que s'assembla molt a la nostra paraula pasta. És per això que el paté es diu pâte per què és una pasta que s'escampa!
Després d'aquest apunt etimològic, us parlaré de formatges i patés (o pâtes):

El pont l'eveque: un formatge per escampar deliciós (és el de la foto de dalt). Sempre recomanable. Té un gust suau i pot agradar a tothom.
El brique: Un formatge amb froma de maó de construcció dels antics, d'aquí ve el nom (brique vol dir maó en francès). També és suau de gust i per escampar, molt bò. Aquests dos formatges els podeu comprar a les bones botigues de Barcelona.
El formatge de cendra: D'aquest no en sabem el nom real (és l'altre foto), però sabem que per conservar-lo es fa mitjançant una tècnica a través de la cendra. Aquest es desfà molt (de fet el nostre tenia un bastó al mig per aguantar-lo) i és fort de gust, a la gent que no li agradin molt els formatges possiblement no li agradarà.
El chatagner: aquest no el vam comprar per l'ANEGUET, ere MEU! igual que el camembert que descriuré després. És molt petitó i duríssim. Té un gust molt fort, i és sec, gens greixós. Per fora està envolcallat en una capa verda. Pot agradar a tothom.
El camembert: Aquest és l'internacionalment conegut. És per escampar, fort de gust, i recorda lleugerament a l'all, us recomano a tots que el proveu. Podeu trobar-lo a qualsevol lloc.
Paté a la poma i Paté a la figa: Una de les curiositats que vam probar van ser aquests dos. Es tractava de dos bons patés que deixava cadascun un regust a fruita. Les opinions van ser diverses, però generalment el de poma va agradar molt. En el cas del paté de figa no es notava tant el gust de fruita, i era mes aviat un paté molt carnós.
Vam provar també altres patés suaus, tots deliciosos.
A la reunió per menjar-los va faltar Maria, però va entrar una nova membre, Olga. Així doncs donem la benvinguda a aquesta nova membre.
Finalment i de postres vam menjar un pastís de formatge fet per mi, i trobat en una pàgina web, que un dia ja us explicaré.
Carles